REVISTA  EDICIONS  ESPANDIS  IMAGES  PARTENARIS  LIGAMS  CONTACTES  
Lo mau etnologic

Seran leu trenta ans que lo manifèst de Nerac estó publicat dens OC. Un text qui hadè la sua plaça au folclòr ; mes las òbras navas e l’aviener de nòstra literatura que li passavan davant. Lo fòlcòr, estossi de la vita-vitanta o deu vocabulari, que divè viener au servici de la literatura "de pointe".

Alavetz, contra l’òbra creaira, qui podè har lhivar lo pan occitan, mes benleu tròp dangeirosa per quauques uns, que pareishon los politics, qui volon meter l’accion literari au servici de l’accion politica - la sua.

Çò qui divè arribar qu’arribè. Los escrivans vienon rares, e la poesia, aperada per las politicas pretendudas de "liberacion", que vienó "politica". La nòstra literatura vertadera que dispareishó, e OC que manquè morir. Qu’estó de mòda dider que los escrivans geinants eran daravant "solitaris" e "despassats".

Dinc’adara, i avè pas sonque meitat mau. Mes lo malastre vòu que, dab bons sentiments e eslògans, ne pòden pas jamès obtiener de bona politica. E las tésis politicas occitanas, faussas lo mès sovent, lo mès sovent leugièras, que balhen literatura faussa. La tési de la liberacion que morí, com s’i caliva atiener, e la poesia politica que morí dab.

N’em pas a la fin deu malastre. Car la mòda de l’etnòlògia qu’arribè. E la poesia occitana, au lòc de se poder servir de las descobertas deus etnòlògues, que vienó lo subjet deus estudis etnòlògics. E atau qu’estó assimilada au fòlclòre. Qu’em tornats au començament.

Qu’em tornats enqüera mès a l’en-arrer, mès a l’en-arrer que lo felibritje. Pramor que lhivan adara l’idèa que tota poesia fòlcòrica, en tant que "pròishe deu puple", es lo nòstre aviener. Mes justament, lo puple es pas güaire fòlclòrist. L’etnòlògue es pas tanpauc populari. E la nòstra literatura ne vòu pas se deishar minjar ni per lo fòlclòre, ni per los etnòlogues, en 1982 pas mès qu’en 1956.

 

Bernat Manciet, setembre de 1982

 

Plan del siti | © revista OC | AVATAM Studio