REVISTA  EDICIONS  ESPANDIS  IMAGES  PARTENARIS  LIGAMS  CONTACTES  
"Qualques balas dins la pèl", aquò’s çò prumièr una escritura de l’eficacitat. Caliá endevenir la lenga d’un univèrs urban d’auèi, al pus juste e al pus viu. E aquel univèrs es aquí, dins sa lenga. Se tracta pas de realisme, rai, mas de creacion d’un monde ont tot s’apària per òps : ciutat, personatges, parlar e raconte. D’un sol vam, jos un calam-revolvèr, aquò’s un monde destratlat, ambe totes los ingredients que cal : patiments, borrelaments de tota mena, alcòl, accidents, violéncia descabestrada, còps de fuòc e destruccion a ne vòls aquí n’as... Sens cap de complasença « negra ». Pas qu’una frejor terribla per retraire lo revolum dels afars pus òrres. E la flaminada de l’ironia qu’escoba a cada rega tota tentacion de transcendéncia. Quauques balas dins la pèl es un immense reglament de comptes. Ambe l’escritura per sol salvament.
 

"Lo cargaire partiguèt tot dins las carns mescladas de la vièlha bruèissa e del grand brau caput. Las doás autòs de polícia s’èran aparcadas un pauc mai luènh, a ras de las Bordetas. Èran passats a pè pels camps bordilhèrs que los desseparavan dels ostalasses "a problèmas". Aital, quatre policièrs en civil èran dintrats a tapís dins l’apartament, del temps que Tristan voidava son primièr cargaire. Rai ! N’aviá cinc o sièis autres. Ja son flingue èra recargat. Ja se voidava dins las carns del manten de l’òrdre. Una cremadura terribla pertusèt lo peitral del Tristan ; una bala, tot probable. Lo cap li virèt una estona. Un d’aqueles quatre pècs li deviá aver traucada la pèl abans de crebar. Sangnava al nivèl del còr, o pas luènh, sabiá pas. Sangnava coma Isòlda, sa ben-aimada. Sangnava d’amor, d’asir, de desespèr. Perqué ? Perqué ela ?"

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 "Quelques balles dans la peau", c’est d’abord une écriture de l’efficacité. Il fallait trouver la langue d’un univers urbain d’aujourd’hui, au plus juste, live pour ainsi dire. Et cet univers est là, dans sa langue. Il ne s’agit certes pas de réalisme, mais de création d’un monde où tout coïncide : ville, personnages, parler et récit. D’un seul élan, sous une plume-revolver, c’est un monde de la dislocation, avec tous les ingrédients nécessaires : tourments, bouleversements de toute sorte, alcool, accidents, violence sans limites, coups de feu et destruction à n’en plus finir... Sans complaisance « noire ». Bien plutôt une froideur terrible pour évoquer le tourbillon des plus affreuses péripéties. Et l’ironie qui balaie à chaque ligne toute tentation de transcendance. Quelques balles dans la peau est un immense règlement de comptes. Avec l’écriture pour seul salut.

 

« Le chargeur est parti tout entier dans les viandes mêlées de la vieille sorcière et du grand abruti. Les deux bagnoles de flics s’étaient garées un peu plus loin, au bord des Bourdettes. Ils étaient passés à pieds à travers les champs d’ordures qui les séparaient des immeubles « à problèmes ». Comme ça, quatre condés en civil étaient rentrés discretos dans l’appartement, pendant que Tristan vidait son premier chargeur. Bah ! Il en avait cinq ou six autres. Déjà, son flingue était rechargé. Déjà, il se vidait dans la barbaque du maintien de l’ordre. Une brûlure terrible lui a alors troué la poitrine, à Tristan ; une balle, sans doute. Sa tête, un moment, a tourné. Un de ces quatre cons avait dû lui trouer la peau avant de crever. Il saignait au niveau du coeur, ou pas loin, il savait pas. Il saignait comme Iseult, sa bien-aimée. Il saignait d’amour, de haine, de désespoir. Pourquoi ? Pourquoi elle ? »

 

9 € ; COMANDAR LO LIBRE PER MAIL

 

>>> PUNTS DE VENTA

 

Plan del siti | © revista OC | AVATAM Studio